Pals de cec i sordera

La tardor ha començat molt forta pels dirigents de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Els hi arriben crítiques per tots costats. I és que és d’esperar quan tens molts problemes per solucionar i la meitat d’aquests –tirant pel curt– te’ls has buscat tu solet.

La crisi de la covid no és un cas que pots deixar aparcat per un altre moment. Des que el Govern central i la Generalitat ha decretat el toc de queda molts comerços, negocis i autònoms queden exposats a abaixar la persiana o a perdre tota la inversió. I aquí, l’Ajuntament ha d’actuar hàbil i ràpidament.

Un altre mal de cap que li està portant de corcoll a l’Ajuntament i que li comença actuar com una migranya inacabable és el cas cas del Camí del Crist Treballador. Ja des de l’inici del conflicte ha tirat pel dret amb la remodelació del carrer sense consultar amb els veïns ni els ciutadans afectats quina seria la solució més adient i com es podria dur a terme. El resultat han estat dos nyaps sense precedents i una ciutadania molesta i furiosa recriminant la improvisació en l’execució d’aquest carrer.

Darrerament vivim i viurem experiències similars amb aquest consistori com la prevista en el Bosc de Volpelleres. La polèmica amb la Mirada l’Ajuntament es va veure obligat a impulsar modificacions urbanístiques que van endarrerir la construcció de l’escola. És estrany ­–o bipolar fins i tot– que per un costat l’Ajuntament vol edificar en una zona, segons ells protegida, i per l’altre, el cas de Torre Negra que no està protegida per cap resolució judicial, no es deixi fer absolutament res i el cas segueix encallat des de fa uns quants anys.

Els nostres dirigents per una banda pateixen sordera, ja que no senten o no escolten, i per l’altra no n’encerten ni una. D’això, sempre n’hem dit donar pals de cec.